dijous, de novembre 29, 2012

Els guionistes reclamen una major aposta per la cultura

Publicat a El Triangle el 30 de novembre de 2012. 

REPORTATGE

Els guionistes entenen com a imprescindible la implementació de mesures concretes que fomentin la cultura. En aquest sentit, algunes d'elles serien generalitzables a la indústria en el seu conjunt com ara el suport a les petites i mitjanes empreses culturals, així com la revisió de la fiscalitat a autors, entre les mesures que es consideren més prioritàries. També es plantegen altres centrades en el sector audiovisual, com ara donar suport a la distribució del cinema espanyol i potenciar la figura de l'autor a la televisió i el cinema. Aquestes són algunes de les conclusions més destacades de l’estudi La escritura de guión en España. Un estudio de la profesión, editat i publicat per la Fundació Autor de l'SGAE, pel Sindicat de Guionistes ALMA i pel Fòrum d'Associacions de Guionistes Audiovisuals (FAGA). L'informe va ser presentat en el marc de la Segona Conferència Mundial de Guionistes (WCOS 2.0) celebrada a mitjans de novembre a Barcelona i que ha comptat amb la participació de prop de 500 guionistes per analitzar l’estat de la professió i el sector audiovisual, els seus reptes i perspectives de futur.




En referència a les perspectives de futur, el sector dels guionistes manifesta, segons l'informe, una profunda preocupació entre el col·lectiu, no solament relacionada amb les seves perspectives de futur, sinó generalitzable a la indústria cultural en el seu conjunt. La recent pujada d'IVA és una mesura que no fa sinó accentuar encara més aquest pessimisme de forma gairebé unànim: el 81% considera que l'increment del tipus d'IVA tindrà efectes negatius sobre el conjunt del sector audiovisual, i un 60% afegeix que creu que la seva activitat disminuirà. En un sentit més personal, dels enquestas el 53% considera que la seva situació professional empitjorarà en un termini de dos anys. En aquest sentit, Enric Gomà, membre de la Junta Directiva de la SGAE i guionista, valora molt negativament els efectes de l'IVA en la cultura i en l'audiovisual i creu que s'hauria de tendir a la reducció en els impostos que s'apliquen en aquest àmbit per impulsar-la. A més, Gomà reu que s'ha d'aconseguir que la societat valori la importància de la cultura, com ja ho fa amb altres àmbits com ara la sanitat o l'educació. També que es reconegui socialment el valor de l'autoria en televisió o cinema que ara queda invisibilitzada.

El fenomen de cedir o escriure guions per a productors, i que finalment no es produeixin, està molt generalitzat: un aclaparador 79% dels guionistes s'ha trobat alguna vegada en aquesta situació. D'entre ells, solament un 19% declara haver rebut el pagament complet del guió. En aquest sentit, Gomà assenyala que a l'Estat espanyol s'inverteix poc en guió, “pensem que ha d'haver una relació assaig-error alta, no es poden escriure 5 guions i produir-ne els cinc, és molt més intel·ligent apostar per escriure 20 o 30 que siguin remunerats i produir-ne només 10”, una pràctica, afegeix, habitual en altres països.

El perfil dels guionistes

El perfil del guionista professional espanyol és d'un home (76%), de 47,4 anys de mitjana que està per sobre de la general respecte a la població activa que es de 42 -el segment entre 36 i 55 anys suposa gairebé el 65% del col·lectiu-, i que viu a Madrid (51%) i Barcelona (24%). Amb tot. la presència de les dones tendeix a ser més equilibrada en les noves generacions. Els guionistes disposen d'un elevat nivell formació ja que un 80% de titulats universitaris, un percentatge molt per sobre del conjunt dels espanyols, amb un alt índex de formació especialitzada que afecta a un 46% del col·lectiu. A més, tenen carreres professionals amb una durada mitjana que se situa en els 17 anys, i, de fet, el 22% de professionals en supera els 20 anys. Es tracta, a més, d'una professió clarament vocacional, en un 57% dels casos se cita com a element fonamental i primer per ser guionista, perquè “és el que li agrada”.

La dedicació exclusiva a l'activitat de guionista és una situació desafortunadament força excepcional, de la qual tan sols poden gaudir tres de cada 10 professionals en actiu (un 29%), la majoria desenvolupen altres activitats afegides. L'elaboració de guions per a sèries de televisió i cinema destaca l'àmbit de desenvolupament de la professió més popular entre el col·lectiu. Amb tot, en aquest Gomà considera que això hauria de variar i ampliar-se perspectives perquè el terreny de les sèries i del cinema “en els propers dos o tres anys sembla que no anirà gaire bé”, i assenyala que els programes audiovisuals són també “un espia per als guionistes que sovint tenim oblidat”.

Les condicions de treball
La forma de treball dominant és l'exercici de la professió per compte propi: el 62% dels guionistes treballa com a autònom, professional independent o freelance. La mitjana d'ingressos anuals en els últims tres anys per al conjunt de guionistes (i pel seu treball com a tals) se situa entorn dels 22.000 euros. Però hi ha diferents trams, un 47,5% dels guionistes declara ingressos inferiors als 18.000 euros, i un altre 40% declara xifres entre els 18.000 euros i més de 84.000 euros. La mostra compta amb un elevat nombre de participants que no donen resposta i que se sitúa en el 12%. Si la pregunta va referida només al darrer any, poc més de la meitat, un 54%, dels guionistes professionals assenyala haver tingut ingressos per aquest concepte. Les realitats de la seva professió que més critiquen els guionistes son la inseguretat derivada de la irregularitat de l'oferta de treball, els baixos ingressos i l'escassetat d'oportunitats de treball. I una majoria considera que si bé l'èxit professional està vinculat a la dedicació al treball també rau en capacitat de relacions públiques que tingui el professional.

Només un 24,5% dels guionistes considera que la retribució que reben és suficient per satisfer les seves necessitats. Tan sols un 16,3% dels guionistes percep un sou fix. En general, els guionistes no se senten justament valorats: entenen que la seva retribució no reflecteix la seva aportació real a l'obra audiovisual com a autors. La fórmula de retribució més habitual és cobrar honoraris per treball realitzat (gairebé el 78%), a més treballa de forma irregular (el 67,5% del total de la mostra), i en un 39% dels casos sense contracte. D'altra banda, l'aportació dels drets d'autor als ingressos totals del guionista se situa entorn del 8% per al conjunt del col·lectiu, amb prou feines un 20% dels guionistes es reserva els drets de reproducció i distribució per a ús domèstic, i ni tan sols el 2,5% ha rebut drets per explotació d'obres en Internet.

Els col·lectius que comparativament gaudeixen de condicions de treball més estables són les dones i els col·lectius més joves, que són els que presenten les xifres més altes de dedicació en exclusiva i també els que pateixen més pressions de terminis i una percepció més negativa de la valoració que es fa de la seva obra. Gomà indica varies alternatives: l'associacionisme i la diferenciació perquè es busquen noves perspectives en el sector. En aquest sentit,“l'associacionisme és bàsic en una professió com la de guionista que està tan atomitzada per fer front comú davant dels productors”, assenyala EEUU, Gran Bretanya o Alemanya com a referents a l'hora de millorar la situació dels guionistes al territori espanyol.

La escritura de guión en España. Un estudio de la profesión