El congrés Comunica2 de Gandia ha abordat, entre altrestemes, el futur del periodisme
“Ha mort el paper, no el periodisme”, amb aquesta lapidària frase ha resumit les darreres tendències en el sector de la comunicació la periodista Maria Ramírez, encarregada de la ponència El Español: en busca de noves vies per al periodisme al congrés Comunica2 de Gandia. Aquest, que va per la seua cinquena edició, està organitzat des del Campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València on ha tingut lloc entre el 19 i 20 de febrer. Entre altres temes i ponents s’han analitzat les noves tendències en mitjans de comunicació, periodisme i emprenedoria. En aquest sentit, Ramírez ha assenyalat que hi ha “un nou corrent de mitjans de comunicació menuts que conten menys però millors històries”. Per a la periodista els nous mitjans han d’oferir “continguts autèntics que connecten amb les emocions i necessitats dels lectors”. Ramírez ha afegit que les noves generacions estan molt connectades i volen conèixer històries, i la professió periodística ha de saber respondre a aquesta necessitat i ser curiós i capaç d’involucrar al lector i generar una comunitat online.
Eduardo Suárez, l’altre ponent que ha explicat l’experiència d’El Español , ha indicat que és ara quan “més fàcil és crear un mitjà de comunicació, fer-te escoltar i llançar el teu missatge amb pocs recursos i molt d’impacte”. Els digitals no es redueixen, però, només a text: han de treballar el contingut audiovisual, les xarxes socials i la part gràfica. Suárez ha exemplificat el que diu amb el blog sobre política Politikon i de la revista Jot Down que “han tingut un notable èxit perquè han omplit el buit deixat pels mitjans tradicionals amb continguts menys d’actualitat però molt més treballats”. Ramírez, per la seua banda, ha fet referència a mitjans en paper que han aconseguit adaptar-se als canvis provocats per les noves tecnologies i xarxes socials: The New York Times i el Washington Post. Ha destacat especialment l’app New York Times Now que permet a l’usuari accedir als continguts del diari des del mòbil de forma àgil i còmoda.
Nou model de negoci, nous periodistes
“Hi ha una crisi de model de negoci: d’on s’obtenen els ingressos que facen viables els mitjans?”, s’ha preguntat Ramírez qui ha explicat l’experiència d’un mitjà petit i local als Estats Units, el Texas Tribune , que ha explotat noves fórmules: donacions, publicitat, socis, subscripcions i, el més innovador, esdeveniments. En el cas de la publicitat la periodista ha convidat a oblidar-se dels banners perquè “el seu rendiment és molt baix” ja que “l’usuari està anestesiat”. Amb la nova era de mitjans digitals i xarxes socials, Ramírez i Suárez han assenyalat que la publicitat per a aconseguir resultats ha de contar històries i partir d’influencers amb credibilitat i generar interès en l’espectador fent-li viure una experiència amb la marca.
Els nous mitjans demanen nous periodistes que no es conformen en generar només contingut sinó que han d’anar més enllà del que havien fet fins ara i generar valor. En aquest sentit, serveix de referència per als ponents l’article Per què els periodistes han de guanyar poc? del professor Robert G. Picard, de la Universitat Jonkoping, a Suècia. “Ara ja no es pot buscar feina enviant un currículum i esperant fer el contingut i ja està. Els mitjans no els interessa que saps fer, volen veure allò que fas. Demanen dels professionals que tinguen una reputació online: un bloc en condicions per veure qui el llegeix, com treballen i si han generat comunitat. El “nou periodista” ha de conèixer al lector i el mercat i ha de dominar les xarxes socials, tindre nocions de programació, de disseny i de gràfics.
Emprendre en l’àmbit de la comunicació
L’enfocament de la ponència Emprendre en la llarga cua de internet ha girat al voltant de què fer quan les coses no funcionen, defugint del triomfalisme i l’autocomplaença d’un cert discurs sobre l’emprenedoria. El ponent, Javier Padilla -Fundador de Moodyo, El Desmarque i Twissues- ha destacat que “fracassar no “mola” gens, però et serveix per aprendre”. Per iniciar la seua reflexió ha partit de l’exemple d’una iniciativa seua: Twissues, que suplia la manca d’un cercador ben estructurat a Twitter. Un servei amb dues de les característiques necessàries per funcionar: resolia un problema -una mancança de la xarxa social- i tenia una bona acceptació ja que va arribar a tindre 60.000 usuaris entre els quals hi havia el Corte Inglés, Samsung i diferents bancs. Amb tot, la plataforma va tancar el passat 12 de gener. “El principal problema és que no havíem definit un model de negoci. Tot i ser una plataforma útil i amb clients importants, no disposàvem d’una font d’ingressos clara i amb futur: el servei era gratuït”, indica Padilla.
Abans de començar una iniciativa emprenedora s’ha de pensar, a banda de resoldre un problema o satisfer una necessitat, si hi ha negoci. És fonamental definir d’on s’esperen els ingressos. Emprendre és una opció, però no es pot fer de qualsevol manera i, per això, Padilla ha recomanat el mètode Lean startup com a referent a seguir.
Comentaris