divendres, de novembre 09, 2012

La UB afronta unes eleccions a rector en un moment clau

Publicat a El Triangle el 9 de novembre de 2012. 

REPORTATGE

La pluralitat de candidats és la nota més destacada del procés de l'elecció a rector en la Universitat de Barcelona (UB) que es desenvolupa durant tot el mes de novembre. Unes eleccions que es produeixen en ple debat per definir el model universitari català, un fet que marca la seva importància. En la convocatòria s'han presentat, a més de l'actual rector, Dídac Ramírez, tres nous candidats: la catedràtica de Fisicoquímica, Victòria Girona; el degà de la Facultat de Biologia, Joaquim Gutiérrez; i el catedràtic d'Anatomia Patològica, Josep Antoni Bombí. El procés electoral està en marxa ja, el passat 7 de novembre es van proclamar les candidatures a rector de la UB, tot i que la campanya electoral ha començat oficialment el 9 de novembre. Si el 22 de novembre, en la primera volta de les eleccions, cap candidat obté més d'un 50% dels vots es realitzarà entre les dues opcions més votades una segona volta cinc dies més tard. En tot el procés estan cridats a participar més de 60.000 persones en un sistema de vot ponderat en el qual el personal docent i investigador permanent representa el 51%, el no permanent un 9%, el personal d'administració i serveis un 10% i els estudiants un 30%.



Balanç de gestió
El període del 2008 al 2012 ha estat ple de canvis i dificultats en l'àmbit universitari: l'adaptació a l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES); la crisi econòmica, les retallades i l'aposta per noves fórmules de finançament; les protestes de la comunitat universitària; i el debat de nous models de governança en els quals treballa la Comissió sobre la Governança de les Universitats impulsada pel Govern i Parlament de Catalunya, són alguns exemples. Tot i que els quatre candidats coincideixen en els principis programàtics -aposten per una universitat autònoma, pública, catalana i de qualitat- els tres candidats que aspiren a substituir a Ramírez critiquen la seva gestió per manca de lideratge, transparència i participació. Tant Bombí com Gutiérrez han trobat a faltar la capacitat de lideratge que correspondria a la universitat de referència del sistema català. Amb tot, Gutiérrez en rescata parts positives com el balanç pressupostari, la implementació dels nous graus, el manteniment de personal, o la aposta per la internacionalització. Per la seva banda, Girona critica l'actual equip de govern de la UB per fer “seguidisme conformista” i un “discurs buit” que ha dut al desànim i la desafecció a la comunitat universitària. Reivindica per a la seua candidatura valors com els de cohesió, lideratge i credibilitat. Ramírez defensa la seva gestió de la qual destaca els progressos: “Hem equilibrat els comptes financers, hem modernitzat els sistemes de gestió, hem incrementat els resultats de recerca i docents i hem prioritzat les persones”. També reconeix projectes pendents, però assegura que “representem un equip de canvi, un canvi tranquil però profund, que vam iniciar fa 4 anys i que ara volem culminar” també amb noves iniciatives.

Els reptes per la UB
En governança, la candidatura de Bombí proposa la descentralització de serveis, i reivindica un nou estil obert, transparent i que escolti a la gent que preservi l'autonomia i la democràcia interna. El catedràtic d'Anatomia Patològica reclama la imaginació i la il·lusió per aprofitar “l'important patrimoni en el camp del coneixement d'aquesta  universitat”, que està capacitada per retre comptes a la societat “amb la cara ben alta”. En aquest sentit, Girona proposa avançar en “processos més democràtics i participatius” en el marc d'una governança universitària que ha de ser “transparent” i ha de comptar amb una estructura funcional i flexible. La catedràtica de Fisioquímica, tot i que valora la participació de la societat en un òrgan mixt de govern universitari creu que cal evitar-ne la politització, planteja major transparència de tot el sistema de retiment de comptes i la creació de nous mecanismes d'avaluació. Gutíerrez aposta per la fermesa en la negociació amb el Govern per consolidar l'autonomia de l'educació superior. Alhora, el degà de la Facultat de Biologia creu necessari impulsar la coordinació dels equips de govern de la UB, la conferència de degans, l'impuls de projectes transversals i la revisió dels sistemes de retiments de comptes. Per la seva banda, l'actual rector ressalta que la universitat és de les institucions més avaluades i controlades i recorda que, segons un informe de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques, l'impacte econòmic de l'activitat universitària és d'1,8 euros per cada euro invertit.

Els diferents candidats coincideixen, amb matisos, en l'impuls de la innovació, a la internacionalització i a la culminació de l'adaptació a l'EEES. Pel que fa a l'implementació de l'EEES i l'adaptació a les necessitats de la societat, Bombí planteja, tot i que veu el Pla Bolonya com a un procés positiu, obrir un debat entre tots els sectors universitaris sobre la seva aplicació per adaptar aquestes noves estructures a les necessitats socials. Tot i que creu que els nous graus responen a les necessitats socials i de mercat, ressalta que la universitat ha d'esdevenir un espai per impulsar la innovació i l'emprenedoria. D'altra banda, Girona indica que més que adaptar-se al mercat, la universitat ha d'impulsar els canvis socials cap a una societat “basada en el coneixement, la transferència i la innovació”. En el mateix sentit, Gutiérrez aposta per obrir la UB perquè contribueixi a un model econòmic d'innovació i desenvolupament. Ramírez assenyala els exemples alemany, francès o escocès com a països “on s'aposta per les universitats i la recerca per sortir abans i millor de la conjuntura”.

Els quatre candidats consideren que s'han de cercar noves vies de finançament sense que això estigui en detriment de l'autonomia universitària. Al voltant del finançament, Bombí, tot i que opina que ha tenir una procedència majoritàriament pública indica que cal “evitar caure en la cultura de la subvenció” a partir del retiment de comptes i assenyala que les taxes “no poden augmentar més del que ja ho han fet”. Girona creu que s'ha de cercar un nou model de finançament públic a partir de paràmetres el més objectius i clars possibles. Pel que a la forma en la qual els alumnes financien els seus estudis, tant Girona, com Gutiérrez, com Bombí creuen que implementar un sistema just de beques no és incompatible amb impulsar un altre de crèdits per a estudiants per finançar els seus estudis. Per la seva banda, la catedràtica de Fisicoquímica proposa ampliar els ajuts de tal forma que premiïn l'alt rendiment acadèmic i facilitin la mobilitat dels estudiants, i adverteix de vigilar amb el sistema de crèdits per evitar que es converteixi en un negoci. En aquest sentit, l'actual rector és l'únic candidat que s'oposa clarament a aquesta darrera possibilitat.

Diferents propostes i estils de govern es debatran durant les properes dues setmanes en una campanya que tindrà el seu moment àlgid el 19 de novembre, quan hi haurà un debat públic entre els candidats. El resultat de les eleccions a rector de la UB, pel pes i prestigi de la institució d'educació superior, será clau pel disseny futur del sistema universitari català.