divendres, de novembre 02, 2012

Dídac Ramírez: “El sistema d’elecció de rector a partir d'un patronat té el risc de la politització”

Publicat a El Triangle el 2 de novembre de 2012. 

ENTREVISTA

L'actual rector de la Universitat de Barcelona (UB), Dídac Ramírez reclama un sistema d'elecció que eviti la politització del càrrec que ara ocupa i que aspira a revalidar en les eleccions universitàries del 22 de novembre. En les darreres setmanes hi ha hagut polèmica al voltant de la possibilitat que un patronat substituís l'elecció per sufragi universal del màxim càrrec dins d'una universitat. Una opció que s'ha plantejat al si de la Comissió per a l'estudi de la governança del sistema universitari de Catalunya impulsada pel Parlament i pel Govern, tot i que, de fet, la comissió encara té pendent fer públiques les seves conclusions finals. Alhora, Ramírez aposta per aprofundir en la relació amb la societat i el retiment de comptes i retorn a la mateixa, tot i que recorda que la universitat “és una de les institució que ret més comptes a la societat i el Govern per la seva inversió” amb sistemes d'avaluació periòdics.

Que n'opina de la possibilitat que el càrrec de rector no sigui elegit per sufragi universal. Creus que es perdria legitimitat? 

El sufragi universal ponderat ens dóna una legitimitat que aporta al càrrec de rector autoritat i autonomia per portar una acció de govern. M’he mostrat en contra d’un elecció directa del càrrec per part d'un patronat pel risc que pot suposar de politització, tot i que no estic oposat frontalment a un sistema que funciona en altres universitats del món. Aquest sistema d'elecció té tradició sobretot en l'àmbit anglosaxó en els qual el rector s'elegeix per un patronat format per persones de gran prestigi, independents i reconegudes que garanteixen que l'elecció a rector no estigui mediatitzada per interessos polítics i que la màxima autoritat universitària compti amb legitimitat, autonomia i recursos suficients. Tot i això, en el nostre país hi ha risc que aquesta fórmula acabés convertint-se en un repartiment de quotes dels grups polítics i amb això estic absolutament en contra. En aquest sentit, el sufragi universal ponderat, que té els seus avantatges però també els seus inconvenients,  és un sistema que evita amb aquest risc que acabo d'esmentar.




La proposta promoguda per la comissió no aclareix totalment la forma d’elecció, si la comissió tria al rector directament o només valida els candidats, i en tot cas sobre quins criteris i suport de recursos que acompanyaria la seva decisió.

S'hauria d'optar per un sistema d'elecció basat en els mèrits professionals de cada membre o en funció de la representativitat de cada col·lectiu?

Sempre m’he manifestat o he estat de l’opinió que és millor la professionalització de la política que un sistema més amateur. Però penso, tot i que els mèrits són importants per donar credibilitat al programa d’acció, cal emfatitzar la possibilitat de formació. L’experiència d’aquests quatre anys, amb una successió de situacions inèdites a la universitat actual (tancades, retallades, pèrdua de drets laborals) m’ha ensenyat que cal reforçar el suport de la decisió, de l’estratègia, amb una garantia jurídica, econòmica i tècnica, amb unitats potents i fiables d’assessoria jurídica, de control intern i d’un equip competent de gerència.

La participació dels estudiants en les eleccions a rector de la UB de 2008 es va situar en l'11,8% en la primera volta. Si el seu vot tingués més pes en el sistema de sufragi universal ponderat podria promoure'n una major participació?

El sistema actual d’un vot ponderat segons la permanència i dedicació dels col·lectius crec que és prou significativa. Una altra cosa és si cal revisar els percentatges, que crec que no es pot fer sense una anàlisi profunda i un determinat consens, per no desmotivar o desincentivar la baixa participació de determinats sectors en el govern de la universitat. Si fos un sufragi universal sense ponderar el professorat no tindria gairebé presència i això no té sentit. No obstant, els percentatges no són tan vitals perquè de fet el Personal Administratiu i de Serveis (PAS) té només un 10%, però la seva participació activa fa que la seva opinió tingui molt més força que el seu pes proporcional. Tot i això, el gran repte pendent és aconseguir que la implicació dels estudiants perquè incrementin la seva participació en les eleccions a rector i se'n sentin responsables de les decisions.

Quin dels dos mètodes d'elecció del rector permetria assolir una major connexió entre la universitat, la societat i l'empresa? 

La universitat pública actual acumula tota una sèrie de garanties i unitats de decisió per fomentar la connexió amb la societat i l’empresa i el retiment de comptes, però al final el seu funcionament depèn de les persones. Dóna més legitimitat i efectivitat dels objectius a assolir o promoure una persona que es dediqui amb un equip seriós, que el millor sistema d’elecció, perquè si surt “malament”, els objectius no s’assoliran o la decisió quedarà paralitzada o inaplicable.

Caldrien noves fórmules per garantir el retiment de comptes o assolir una major participació i implicació de la societat i l'empresa?
El retiment de comptes és l'altra cara de la moneda de l'autonomia universitària amb la qual estem plenament d'acord, però és una feina que ja s'està fent. De fet, la universitat és una de les institucions que ret més comptes a la societat i el Govern per la seva inversió. Estem sotmesos a una supervisió periòdica a partir agències de qualitat universitària catalanes i espanyoles, així com sistemes d'avaluació d'àmbit europeu. A més, la Sindicatura de Comptes i la Generalitat  revisen la nostra activitat i el Consell Social garanteix la connexió amb la societat civil organitzada.

D'altra banda, per aconseguir una major participació de la societat i l’empresa, a part de qüestions culturals per fer diferents comparacions internacionals, cal generar més confiança mútua i una política pública que incentivi a invertir en universitats. La societat i l’empresa reclamen amb justícia un retorn per la seva confiança, un retorn que la universitat sola no pot oferir. Cal que el marc normatiu ho faciliti, perquè són moltes les relacions universitat-empresa que es poden desenvolupar, però en l'actualitat són principalment puntuals.

Com es concreta el retorn que fa la universitat catalana de la inversió de la societat en ensenyament superior?

L'impacte econòmic de l'activitat que desenvolupa l'ensenyament superior al nostre país és d'1,8 euros per cada euro invertit per la societat, segons dades de l'estudi Impactes de les universitats públiques catalanes a la societat, impulsat per l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP). La universitat catalana, per tant, retorna a la societat molt més del que rep, i això només tenint en compte l'impacte econòmic sense incloure altres valors com ara la formació.

El rector de la UB

Dídac Ramírez és rector de la Universitat de Barcelona (UB) des de 2008, càrrec al qual es torna a presentar i que implica ser president d'organismes com ara el Claustre Universitari, el Consell de Govern i la Junta Consultiva de la UB i del Grup Universitat de Barcelona. Alhora en forma part del Consell Social, i n'és el responsable d'executar els acords i durant l'any passat va presidir l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP). Ramírez és catedràtic d'Economia per la UB des de 1990, universitat on també ha obtingut la titulació de doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials, i en Filosofia i Ciències de l'Educació. Amb anterioritat al càrrec de rector havia estat vicedegà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials (1984-1989) i vicerector d'Economia i Administració de la UB (1990-1994).