Publicat a El Triangle el 28 de setembre de 2012.
REPORTATGE
La crisi econòmica està afectant el model de finançament de les universitats públiques ja que n'està retallant les aportacions governamentals, la qual cosa fa que s'estiguen obrint les portes al finançament privat. No és una qüestió, però, només de crisi, ni suposa un canvi de model, sinó que es tracta d'una diversificació de les fonts d'ingressos que complementen els pressupostos d'aquestes institucions d'educació superior. Les universitats públiques catalanes és financien bàsicament a partir de subvencions públiques procedents dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya en base a diferents conceptes com ara manteniment, inversions, docència, recerca, transferència de coneixement, etc. Una altra part important dels ingressos universitaris, però bastant més reduïda que les aportacions públoques, provenen de la recaptació de les taxes universitàries durant el període de matriculació. Finalment, hi ha altres ingressos d'origen privat a partir de: serveis en recerca competitiva o transferència del coneixement al món de l'empresa, fundraising, marxandatge, publicitat, patrocini i mecenatge d'entitats privades o per cessió de l'ús d'espais propis de les universitats. En dades globals, el 75-80% dels pressupostos de les universitats procedeixen actualment de l'administració, i el 25-20% retant té un origen privat, segons l'informe de 2010, La Universidad española en cifras de la Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas.
Les retallades han fet que les universitats públiques accelerin la cerca dediferents vies de finançament privat que no s'havien desenvolupat gaire fins el moment. En alguns casos, com el de la Universitat de Barcelona (UB), indiquen que els resultats dels ingressos propis per serveis i empreses del grup UB – com ara el servei lingüístic, d'activitat física, els col·legis majors o diferents fundacions o entitats de recerca i transferència de coneixement- han pogut compensar una part de les retallades. Amb tot, el finançament privat no es planteja com un substitut del públic, però sí com una opció que tindrà cada cop més pes en els pressupostos universitaris amb el pas dels anys. En el cas de la UB, els ingressos propis, incloent taxes, podrien arribar a suposar un 35% del pressupost d'enguany, quan en exercicis anteriors el seu percentatge era del 25%.
Nova cultura, nova legislació
Les donacions d'empreses a universitats són una forma de finançament que no ha estat desenvolupat de forma habitual a Europa. Els Estats Units són el país de referència per importar noves vies per obtenir ingressos privats i que compta amb un sistema que funciona i amb moltes possibles alternatives. Tot i l'interés, des de les diferents universitats públiques catalanes s'indica que caldran anys per arribar a una situació en què sigui tan habitual com als EUA que el sector privat inverteixi en universitats. “Es tracta d'un canvi de mentalitat per a les empreses que ha de ser afavorit per un sistema d'incentius fiscals que impulsen les donacions a les universitats”, afirma el gerent de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Ricard Boix. Tot i els canvis culturals i legislatius que calen, Ricard Boix afegeix que “la crisi també afecta a les empreses” i ara mateix tampoc no va a ser fàcil aconseguir la implicació del sector privat, tot i que és una opció que tindrà cada cop més futur.
Com a exemple d'aquest camí que ja han encetat algunes universitats, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) impulsa la iniciativa UPC21, Programa de Projecció Social, Patrocini i Mecenatge que pretén crear vincles de llarga durada amb la societat i contribuir al progrés social i econòmic del propi entorn. Entre els seus patrocinadors hi ha el Banc Santander, l'Obra Social "La Caixa", Endesa, Abertis, Applus +, SEAT o la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. I sota el paraigües d'aquest programa es desenvolupen projectes de suport a la docència, recerca i innovació, càtedres d'empresa o patrocini de millores en la universitat. Diferents convenis de col·laboració, patrocini i mecenatge també generen ingressos en aquest àmbit per a la UB. Alhora, des d'aquesta universitat també s'assenyala que ha desenvolupat una línia de treball per obtenir cofinançament per a actes culturals, exposicions, rehabilitació d'edificis a partir del patrocini d'entitats socials, professionals, públiques i privades.
La recerca i transferència de coneixement per a empreses privades és ja una alternativa real de finançament en moltes universitats. En el cas de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), més del 10% del seu pressupost procedeix de convenis amb empreses per recerca i transferència de tecnologia i coneixement. A la Universitat Pompeu Fabra (UPF) s'aconsegueix també més del 10% del seu pressupost a partir de la recerca competitiva.
Antics alumnes
Una opció per aconseguir finançament o per generar projectes de col·laboració amb el sector privat és la fórmula de les entitats que impliquen els antics alumnes de prestigi. En el cas de la UAB es realitza a partir del programa Aposta, presentat el 2011, que impulsa la recerca dels joves investigadors a partir de la col·laboració entre la universitat i el seus ex-alumnes. La universitat ha aconseguit el patrocini de destacades entitats i empreses: a més del propi Consell Social de la UAB hi col·laboren Ab-Biotics, Freixenet, Novartis, l'Obra Social "La Caixa" i RBA. La iniciativa és pionera arreu de l'Estat espanyol a l'hora de promoure les sinergies que poden generar els professionals de reconegut prestigi que hagin estat ex alumnes d'una universitat. Altres universitats compten amb entitats d'ex alumnes que serveixen com a font de finançament estable de determinats serveis que compten amb milers de socis, i que estan treballant perquè puguin contribuir a impulsar projectes de col·laboració universitat-empresa a partir de reforçar el vincle amb els ex alumnes més reconeguts socialment.
D'altra banda, la gestió del patrimoni, les concessions o els lloguers són eines menors, pero a tenir en compte, d'aconseguir ingressos per a les universitats. Les sales d'actes o els recintes educatius poden esdevenir espais per filmació de pel·lícules, de celebració esdeveniments o congressos, de presentació de llibres o d'explotació econòmica de concessions de serveis per a la comunitat universitària -bars, restaurants, botigues, cooperatives, servei de fotocòpies, màquines de begudes, etc-. La Universitat de Lleida, per la seva banda, impulsa la cessió d'espais ja que està acollint el doble de congresos aquest any que l'any passat. Des de la UB afegeixen la publicitat d'empreses en les seves instal·lacions i que, en el seu cas, s'ha duplicat en els darrers quatre anys.
Finalment, el fundraising i el marxandatge són dues alternatives més d'obtenció de recursos econòmics. El primer pretén captar fons amb finalitats no lucratives i és una opció poc present encara a la nostra realitat universtària. Des de la UB s'assenyala que en el present curs s'està impulsant una línia de treball en aquest sentit i amb l'objectiu de finançar beques per l'estudi, restauració de llibres, etc. El marxandatge de les pròpies universitats en canvi ja està començant a donar resultats, això sí, obtenint xifres modestes però amb un creixement constant al nostre país: en el cas de la UB genera 50.000 euros en vendes per any.
REPORTATGE
La crisi econòmica està afectant el model de finançament de les universitats públiques ja que n'està retallant les aportacions governamentals, la qual cosa fa que s'estiguen obrint les portes al finançament privat. No és una qüestió, però, només de crisi, ni suposa un canvi de model, sinó que es tracta d'una diversificació de les fonts d'ingressos que complementen els pressupostos d'aquestes institucions d'educació superior. Les universitats públiques catalanes és financien bàsicament a partir de subvencions públiques procedents dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya en base a diferents conceptes com ara manteniment, inversions, docència, recerca, transferència de coneixement, etc. Una altra part important dels ingressos universitaris, però bastant més reduïda que les aportacions públoques, provenen de la recaptació de les taxes universitàries durant el període de matriculació. Finalment, hi ha altres ingressos d'origen privat a partir de: serveis en recerca competitiva o transferència del coneixement al món de l'empresa, fundraising, marxandatge, publicitat, patrocini i mecenatge d'entitats privades o per cessió de l'ús d'espais propis de les universitats. En dades globals, el 75-80% dels pressupostos de les universitats procedeixen actualment de l'administració, i el 25-20% retant té un origen privat, segons l'informe de 2010, La Universidad española en cifras de la Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas.
Les retallades han fet que les universitats públiques accelerin la cerca dediferents vies de finançament privat que no s'havien desenvolupat gaire fins el moment. En alguns casos, com el de la Universitat de Barcelona (UB), indiquen que els resultats dels ingressos propis per serveis i empreses del grup UB – com ara el servei lingüístic, d'activitat física, els col·legis majors o diferents fundacions o entitats de recerca i transferència de coneixement- han pogut compensar una part de les retallades. Amb tot, el finançament privat no es planteja com un substitut del públic, però sí com una opció que tindrà cada cop més pes en els pressupostos universitaris amb el pas dels anys. En el cas de la UB, els ingressos propis, incloent taxes, podrien arribar a suposar un 35% del pressupost d'enguany, quan en exercicis anteriors el seu percentatge era del 25%.
Nova cultura, nova legislació
Les donacions d'empreses a universitats són una forma de finançament que no ha estat desenvolupat de forma habitual a Europa. Els Estats Units són el país de referència per importar noves vies per obtenir ingressos privats i que compta amb un sistema que funciona i amb moltes possibles alternatives. Tot i l'interés, des de les diferents universitats públiques catalanes s'indica que caldran anys per arribar a una situació en què sigui tan habitual com als EUA que el sector privat inverteixi en universitats. “Es tracta d'un canvi de mentalitat per a les empreses que ha de ser afavorit per un sistema d'incentius fiscals que impulsen les donacions a les universitats”, afirma el gerent de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Ricard Boix. Tot i els canvis culturals i legislatius que calen, Ricard Boix afegeix que “la crisi també afecta a les empreses” i ara mateix tampoc no va a ser fàcil aconseguir la implicació del sector privat, tot i que és una opció que tindrà cada cop més futur.
Com a exemple d'aquest camí que ja han encetat algunes universitats, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) impulsa la iniciativa UPC21, Programa de Projecció Social, Patrocini i Mecenatge que pretén crear vincles de llarga durada amb la societat i contribuir al progrés social i econòmic del propi entorn. Entre els seus patrocinadors hi ha el Banc Santander, l'Obra Social "La Caixa", Endesa, Abertis, Applus +, SEAT o la Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. I sota el paraigües d'aquest programa es desenvolupen projectes de suport a la docència, recerca i innovació, càtedres d'empresa o patrocini de millores en la universitat. Diferents convenis de col·laboració, patrocini i mecenatge també generen ingressos en aquest àmbit per a la UB. Alhora, des d'aquesta universitat també s'assenyala que ha desenvolupat una línia de treball per obtenir cofinançament per a actes culturals, exposicions, rehabilitació d'edificis a partir del patrocini d'entitats socials, professionals, públiques i privades.
La recerca i transferència de coneixement per a empreses privades és ja una alternativa real de finançament en moltes universitats. En el cas de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), més del 10% del seu pressupost procedeix de convenis amb empreses per recerca i transferència de tecnologia i coneixement. A la Universitat Pompeu Fabra (UPF) s'aconsegueix també més del 10% del seu pressupost a partir de la recerca competitiva.
Antics alumnes
Una opció per aconseguir finançament o per generar projectes de col·laboració amb el sector privat és la fórmula de les entitats que impliquen els antics alumnes de prestigi. En el cas de la UAB es realitza a partir del programa Aposta, presentat el 2011, que impulsa la recerca dels joves investigadors a partir de la col·laboració entre la universitat i el seus ex-alumnes. La universitat ha aconseguit el patrocini de destacades entitats i empreses: a més del propi Consell Social de la UAB hi col·laboren Ab-Biotics, Freixenet, Novartis, l'Obra Social "La Caixa" i RBA. La iniciativa és pionera arreu de l'Estat espanyol a l'hora de promoure les sinergies que poden generar els professionals de reconegut prestigi que hagin estat ex alumnes d'una universitat. Altres universitats compten amb entitats d'ex alumnes que serveixen com a font de finançament estable de determinats serveis que compten amb milers de socis, i que estan treballant perquè puguin contribuir a impulsar projectes de col·laboració universitat-empresa a partir de reforçar el vincle amb els ex alumnes més reconeguts socialment.
D'altra banda, la gestió del patrimoni, les concessions o els lloguers són eines menors, pero a tenir en compte, d'aconseguir ingressos per a les universitats. Les sales d'actes o els recintes educatius poden esdevenir espais per filmació de pel·lícules, de celebració esdeveniments o congressos, de presentació de llibres o d'explotació econòmica de concessions de serveis per a la comunitat universitària -bars, restaurants, botigues, cooperatives, servei de fotocòpies, màquines de begudes, etc-. La Universitat de Lleida, per la seva banda, impulsa la cessió d'espais ja que està acollint el doble de congresos aquest any que l'any passat. Des de la UB afegeixen la publicitat d'empreses en les seves instal·lacions i que, en el seu cas, s'ha duplicat en els darrers quatre anys.
Finalment, el fundraising i el marxandatge són dues alternatives més d'obtenció de recursos econòmics. El primer pretén captar fons amb finalitats no lucratives i és una opció poc present encara a la nostra realitat universtària. Des de la UB s'assenyala que en el present curs s'està impulsant una línia de treball en aquest sentit i amb l'objectiu de finançar beques per l'estudi, restauració de llibres, etc. El marxandatge de les pròpies universitats en canvi ja està començant a donar resultats, això sí, obtenint xifres modestes però amb un creixement constant al nostre país: en el cas de la UB genera 50.000 euros en vendes per any.
Comentaris