divendres, de setembre 07, 2012

Els ajustos posen a prova la universitat pública catalana

Publicat a El Triangle el 7 de setembre de 2012. 

REPORTATGE

Dos anys de retallades en el sistema universitari públic català l'han posat al límit de la seva sostenibilitat, almenys tal i com el coneixem fins ara. “S'ha tocat os, ja no podem seguir retallant més”, afirma Jesús Garcia, vicerector de Projectes Estratègics i Economia de la Universitat de Girona (UdG). Per Garcia, l'educació superior i la recerca són les puntes de llança del progrés d'un país i qualsevol retallada o pérdua de qualitat té repercussions negatives. De fet, els rectors de les universitats públiques catalanes han fet públic el seu desacord amb les retallades i han advertit dels perjudics socials que generen. Alhora, des de les màximes autoritats universitàries s'ha posat de relleu que el finançament de les universitats catalanes està molt per sota del que tenen altres països de l'OCDE i de les recomanacions de la Unió Europea.




L'economia encara no dona senyals de millora, sinó que ens trobem enmig d'una nova recessió. Des de la Generalitat, asseguren que la retallada més forta ja s'ha realitzat, sense concretar si es tornarà a reduir, es mantindrà o s'incrementarà el pressupost universitari de cara al 2013. Al Parlament una comissió estudia com modificar la governança i el finançament de l'educació superior, mentre hi ha contactes entre el Govern català i les universitats al respecte. Alhora, des de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP) s'ha iniciat un procés de reflexió per elaborar propostes que permetin, si més no, recuperar els nivells de finançament del 2010. El sistema públic universitari del nostre país ha patit una retallada del 15% el 2011, a la qual s'ha afegit un 1,8%, un 16,8% acumulat, en 2012. En números absoluts s'ha passat dels 1030,6 milions de transferències corrents per a l'educació superior previstes per a 2010 als 841 milions previstos per a 2012. Una context que ho posa difícil a les universitats per poder matenir l'oferta docent i els programes de recerca actuals.

Retardaments en els pagaments

Els probles financers no tenen origen només en la reducció pressupostària de la Generalitat, sinó que també s'estan produint importants retardament en el pagament d'allò que ja s'havia compromès. A hores d'ara, l'Executiu català deu a les universitats 90 milions d'euros dels pressupostats per a 2011, a més de 50 milions més en concepte de deute històric (anterior a 2006). Almenys per ara, cap universitat ha tingut problemes de liquiditat per fer front al pagament de les despeses de funcionament, però si que han hagut d'endarrerir pagaments a proveïdors o assumir les despeses a partir de crèdits. “Sinó es paguen els retardaments durant els propers mesos poden arribar els problemes de liquiditat”, diu Ricard Boix, gerent de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

Els ingresos en concepte de matricules durant setembre-octubre, que han pujat fins al 66%, poden suposar un descans per a les finances universitàries, tot i que fins a l'octubre no es coneixerà quin efecte han tingut els increments. Algunes universitats  com la de Lleida han detectat un descens en les matriculacions que imputen al increment de taxes, tot i que la de Girona assenyala la tendència contrària. Amb tot, les universitats s'han mostrat força crítiques amb l'increment de taxes, que es una política decidida pel Govern espanyol i d'obligat compliment. En alguns casos les universitats han implementat mesures pròpies per paliar-ne l'efecte en les rendes més baixes.

Plans d'estalvi

Les universitats catalanes han hagut d'elaborar plans d'estalvi i sostenibilitat financera per ajustar despeses i equilibrar pressupostos per fer front a les retallades. Una part important de l'ajust s'ha realitzat en despesa de personal, tot i que aquest venia marcat per lleis estatals amb mesures com ara: la reducció salarial del 5%, la no renovació de contractes, la no substitucions de baixes i jubilacions, l'increment de la jornada laboral, la reducció de beneficis laborals, etc. També s'han vist afectades les despeses corrents de funcionament i manteniment de les instal·lacions universitàries. S'han aplicat mesures d'optimització i d'eficiència com ara: el tancament dels edificis durant estiu i Nadal, la reducció dels horaris de les biblioteques, l'impuls administració electrònica o s'ha revisat el consum energètic.

Una altra partida que ha patit una davallada important respecte al pressupostat en 2007, però que està fora del finançament públic ordinari de les universitats, és el Pla d'Inversió Universitària. Aquest és un finançament addicional dedicat a  manteniment i rehabilitació d'edificis, obra nova, infraestructures i implantació de noves tecnologies. En algunes universitats el descens sobre allò pressupostat ha arribat a un 85% com ara a la UdG, al 75% a l'UAB o a més del 60% a la UdL, la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat de Barcelona (UB). Tot i el descens en les dotacions econòmiques, les universitats s'aproximen en la seva majoria a l'equilibri pressupostari. De fet, en alguns casos com el de la UB, s'ha pogut compensar una part de les retallades amb l'increment dels ingressos propis com ara els generats per les empreses del Grup UB a partir dels serveis complementaris (esports, residència i idiomes).

¿Canvi de model?

Malgrat que formalment les retallades no impliquen un canvi de model del sistema de finançament universitari, sempre s'han plantejat com a temporals, hi ha qui preveu que, si més no, serà difícil tornar a les dotacions econòmiques anteriors a la crisi. “La situació pressupostària actual es mantindrà durant molt de temps. Crec difícil que tornem a recuperar els pressupostos de 2010”, afirma Garcia. La majoria dels entrevistats sí que consideren que el finançament públic tindrà un menor pes en el futur i en tindrà més el d'origen privat i el que procedeixi de les taxes universitàries. El director general d'Universitats de la Generalitat, Lluís Jofre, assenyala que  “fomentarem l’increment dels ingressos ja sigui per la prestació de serveis o per una nova política de preus i beques”. A més, afegeix que “es preveu anar compensant els pressupostos de les universitats amb programes de reducció de despeses” on es fa un important esforç. Un exemple és el consorci de serveis acadèmics que permetrà reduir els costos del funcionament de les universitats a partir de mancomunar serveis.

El gerent de la Universitat de Lleida (UdL), Josep Maria Sentís, creu que és una incògnita per tothom el que succeirà en 2013 i indica que “anem sobre la marxa”, tot i que ell sí que confia en recuperar, un cop superada la crisi, determinats programes de millora. “De moment el Govern català està estudiant un nou model de finançament de les universitats públiques, no sembla a priori que canviï la proporció de finançament públic-privat actual”, afirma David Ceballos cap de Gabinet del Rector de la UB. Per la seva banda, Garcia, de la UdG planteja la racionalització del sistema universitari a apartir del disseny d'un mapa de l'oferta docent en educació superior i del foment l'eficiència i la col·laboració entre les universitats. Tot i que, de seguir les retallades en educació superior la reestructuració de l'oferta docent serà, més que una proposta, una necessitat de reorganització en funció d'uns ingressos minvants.