divendres, de juliol 20, 2012

L'aposta de futur de les universitats és internacionalitzar-se

Publicat a El Triangle el 20 de juliol de 2012. 

REPORTATGE

En un context d'internacionalització creixent de l'economia i la política, les universitats viuen procesos equiparables que els impulsen a projectar-se fora de l'àmbit català o espanyol. En aquest sentit, la creació de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) i l'Espai Europeu de Recerca (EER) no han fet més que impulsar un procés que, de fet, ja fa anys que es va iniciar.

Les universitats “necessiten cada vegada més poder treballar en xarxa, ja que de forma individual no es pot fer front als creixents reptes que han d’afrontar, tant a nivell de docència i de recerca, com també del propi funcionament administratiu i de relació amb l’entorn”, afirma Carles Carreras, vicerrector de Relacions Internacionals de la Universitat de Barcelona (UB). La internacionalització com a objectiu, de caire transversal, es concreta en diferents línies d'actuació que van des de la doble titulació amb altres universitats, fins a la participació en les principals xarxes universitàries i passen per la mobilitat tant de l’estudiantat com del professorat i del personal d’administració i serveis. A més, es desenvolupen programes conjunts de recerca, docència i formació -que en alguns casos ja s'ofereix en anglés- o s'aposta les trobades d'intercanvi d'opinions i experiències per fer seguiment de les darreres tendències. Alhora pot servir per impulsar la globalització de l'economia local com ressalta el rector de la Universitat de Vic, Josep Montaña.



“L'objectiu principal de les xarxes internacionals és trobar partners amb els quals participar en projectes comuns”, indica Astrid Ballesta, vicerrectora de Relacions Internacionals de la Universitat de Lleida (UdL). Ara bé, en alguns casos com el de les dobles titulacions, a més, “hi ha coordinació de polítiques docents” i, de fet, “les xarxes a nivell europeu sí que poden fer arribar suggerències i propostes a les autoritats educatives europees”, indica Ballesta. Alhora també permeten assolir l'excel·lència, tal i com indica Carreras “cercar la col·laboració i la competència amb la resta d’institucions d’ensenyament superior modernitza els processos i aprofita els recursos”. El treball global encara per a molts un mètode de treball flexible, obert i innovador, basat en la col·laboració i l’optimització de recursos.

De xarxes internacionals on les universitats hi puguen colaborar o coordinar-se n'hi ha una gran quantitat i varietat, però d'entre totes elles destaca la European Association University (EUA) de caire institucional i que juga un paper essencial en la política de l’educació superior i la recerca a Europa. Els motius d'associar-se a una xarxa poden ser funcionals (recerca, docència, mobilitat o àrees de coneixement, o àmbits de docència -estudis de postgrau o l'educació continuada), però també territorials, així com pel seu caire institucional. En aquest sentit, Carreras afegeix que “les estratègies per pertànyer a una o altra s'estableixen en funció dels lligams històrics i culturals, però també en funció del prestigi acadèmic o dels territoris emergents”. En el seu cas, la Universitat Ramón Llull ha apostat per associar-se amb universitats nord-americanes pel projecte Aristos Campus Mundus 2015 a més d'amb les espanyoles de Deusto i Comillas.

Competència i col·laboració

D'altra banda, en l’àmbit d’universitats hi ha una competència creixent “per atreure el millor talent internacional i continuar oferint programes docents i recerca d’alt nivell”, afirma Anna Ardèvol, vicerrectora de Relacions Internacionals de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Les xarxes internacionals d'educació superior i el mapa que aquestes configuren són, alhora, un espai on col·laborar, competir i on obtenir prestigi i finançament. “L’objectiu és potenciar el paper internacional de la universitat, i això s’aconsegueix també a partir de posicionar-la en les diverses xarxes de les que s'és membre”, indica Carreras. “El que valorem són les possibilitats de col·laboració amb socis ja existents i crear noves oportunitats amb ells; fer nous contactes; ser presents al mapa internacional, molt sovint pel fet de pertànyer a una xarxa a la qual hi ha un o varis socis de prestigi; i crear noves oportunitats de finançament, entre d’altres”, afirma Ardèvol.

Amb tot Carreras va més lluny i creu que “el futur passa necessàriament (...) per compartir tant la docència com la recerca amb l’objectiu de millorar-les, en un marc de competència. En el cas de la docència, el futur passa per a desenvolupar programes conjunts”. D'altra banda, Josep Ferrer vicerrector de Relacions Internacionals de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), remarca el retorn que genera a la societat l'existència d'aquestes xarxes que “es constitueixen en un banc de proves i un espai d’innovació”. En aquest sentit, la Universitat Autònoma de Barcelona impulsa la docència en anglés i la col·laboració en la recerca amb especial interés amb els centres del sudest asiàtic, entre altres polítiques.

Mobilitat i empleabilitat

“Estem en un moment de crisi de model social, i la universitat s'ha d'adaptar a les noves demandes i a les necessitats de l'economia. Hem de formar professionals amb unes competències que els permeti ubicar-se en un mercat laboral flexible que demana una constant adaptació i on la mobilitat és clau”, afirma Maria Lluïsa Pérez Cabaní, vicerrectora de Polítiques Internacionals de la Universitat de Girona (UdG). Com a exemple d'aquest esforç cita que l'EES que “ens ha permés homogolar els estudis perquè sigien compatibles i facilitar la mobilitat laboral i l'empleabilitat donant un valor afegit” afirma Pérez Cabani.
Amb tot, Pedro Díez, vicerrector de Relacions Internacionals de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) matisa els avanços de l'EES tot i que creu que ha posat les bases d’una universitat europea. “Encara queda molt de recorregut comú per fer en la part de normativa universitària, el tractament de les titulacions compartides i els tràmits de residència pel que fa a la mobilitat d’estudiantat”, afirma Díez. A més, ressalta la interacció entre els dos àmbits, ja que “les xarxes internacionals han tingut un paper actiu en l’àmbit europeu sobretot en l’harmonització dels estudis i la promoció d’un Espai Europeu d’Educació Superior”, diu el vicerrector de la UPC. En aquest sentit, Díez ressalta el paper de l'EUA en la seva influència en el debat de les polítiques europees i en enfortir la participació de les universtats europees.

10 anys de la LERU

La internacionalització de l'educació superior és un procés que ja fa anys que es desenvolupa, tot i que és en els darrers anys on está agafant major embranzida. En 2012 dos aniversaris donen una perspectiva de la feina que s'ha fet fins ara: se celebren els 25 anys d'un programa de mobilitat universitària tan popular com l'Erasmus, i també el 10é a aniversari de la Lliga Europea de Rercerca Universitària (LERU). La Lliga agrupa vint-i-una universitats europees intensives en el camp de la recerca, entre elles la UB, totes elles de les millors situades en els rànquings internacionals.Un dels seus objectius és influenciar la política europea en els àmbits de la recerca i la docència. La UB va acollir 9 i 10 de maig de 2010. La celebració del desé aniversari i alhora va acollir la 22a Assemblea de Rectors d’aquesta associació. Un marc privilegiat per a impulsar la recerca, una de les claus per sortir de la crisi a llarg termini.