Publicat a El Triangle el 20 de juliol de 2012.
REPORTATGE
REPORTATGE
En un context d'internacionalització
creixent de l'economia i la política, les universitats viuen
procesos equiparables que els impulsen a projectar-se fora de l'àmbit
català o espanyol. En aquest sentit, la creació de l'Espai Europeu
d'Educació Superior (EEES) i l'Espai Europeu de Recerca (EER) no han
fet més que impulsar un procés que, de fet, ja fa anys que es va
iniciar.
Les universitats “necessiten cada
vegada més poder treballar en xarxa, ja que de forma individual no
es pot fer front als creixents reptes que han d’afrontar, tant a
nivell de docència i de recerca, com també del propi funcionament
administratiu i de relació amb l’entorn”, afirma Carles
Carreras, vicerrector de Relacions Internacionals de la Universitat
de Barcelona (UB). La internacionalització com a objectiu, de caire
transversal, es concreta en diferents línies d'actuació que van des
de la doble titulació amb altres universitats, fins a la
participació en les principals xarxes universitàries i passen per
la mobilitat tant de l’estudiantat com del professorat i del
personal d’administració i serveis. A més, es desenvolupen
programes conjunts de recerca, docència i formació -que en alguns
casos ja s'ofereix en anglés- o s'aposta les trobades d'intercanvi
d'opinions i experiències per fer seguiment de les darreres
tendències. Alhora pot servir per impulsar la globalització de
l'economia local com ressalta el rector de la Universitat de Vic,
Josep Montaña.
“L'objectiu principal de les xarxes
internacionals és trobar partners amb els quals participar en
projectes comuns”, indica Astrid Ballesta, vicerrectora de
Relacions Internacionals de la Universitat de Lleida (UdL). Ara bé,
en alguns casos com el de les dobles titulacions, a més, “hi ha
coordinació de polítiques docents” i, de fet, “les xarxes a
nivell europeu sí que poden fer arribar suggerències i propostes a
les autoritats educatives europees”, indica Ballesta. Alhora també
permeten assolir l'excel·lència, tal i com indica Carreras “cercar
la col·laboració i la competència amb la resta d’institucions
d’ensenyament superior modernitza els processos i aprofita els
recursos”. El treball global encara per a molts un mètode de
treball flexible, obert i innovador, basat en la col·laboració i
l’optimització de recursos.
De xarxes internacionals on les
universitats hi puguen colaborar o coordinar-se n'hi ha una gran
quantitat i varietat, però d'entre totes elles destaca la European
Association University (EUA) de caire institucional i que juga un
paper essencial en la política de l’educació superior i la
recerca a Europa. Els motius d'associar-se a una xarxa poden ser
funcionals (recerca, docència, mobilitat o àrees de coneixement, o
àmbits de docència -estudis de postgrau o l'educació continuada),
però també territorials, així com pel seu caire institucional. En
aquest sentit, Carreras afegeix que “les estratègies per pertànyer
a una o altra s'estableixen en funció dels lligams històrics i
culturals, però també en funció del prestigi acadèmic o dels
territoris emergents”. En el seu cas, la Universitat Ramón Llull
ha apostat per associar-se amb universitats nord-americanes pel
projecte Aristos Campus Mundus 2015 a més d'amb les espanyoles de
Deusto i Comillas.
Competència i col·laboració
D'altra banda, en l’àmbit
d’universitats hi ha una competència creixent “per atreure el
millor talent internacional i continuar oferint programes docents i
recerca d’alt nivell”, afirma Anna Ardèvol, vicerrectora de
Relacions Internacionals de la Universitat Rovira i Virgili (URV).
Les xarxes internacionals d'educació superior i el mapa que aquestes
configuren són, alhora, un espai on col·laborar, competir i on
obtenir prestigi i finançament. “L’objectiu és potenciar el
paper internacional de la universitat, i això s’aconsegueix també
a partir de posicionar-la en les diverses xarxes de les que s'és
membre”, indica Carreras. “El que valorem són les possibilitats
de col·laboració amb socis ja existents i crear noves oportunitats
amb ells; fer nous contactes; ser presents al mapa internacional,
molt sovint pel fet de pertànyer a una xarxa a la qual hi ha un o
varis socis de prestigi; i crear noves oportunitats de finançament,
entre d’altres”, afirma Ardèvol.
Amb tot Carreras va més lluny i creu
que “el futur passa necessàriament (...) per compartir tant la
docència com la recerca amb l’objectiu de millorar-les, en un marc
de competència. En el cas de la docència, el futur passa per a
desenvolupar programes conjunts”. D'altra banda, Josep Ferrer
vicerrector de Relacions Internacionals de la Universitat Pompeu
Fabra (UPF), remarca el retorn que genera a la societat l'existència
d'aquestes xarxes que “es constitueixen en un banc de proves i un
espai d’innovació”. En aquest sentit, la Universitat Autònoma
de Barcelona impulsa la docència en anglés i la col·laboració en
la recerca amb especial interés amb els centres del sudest asiàtic,
entre altres polítiques.
Mobilitat i empleabilitat
“Estem en un moment de crisi de model
social, i la universitat s'ha d'adaptar a les noves demandes i a les
necessitats de l'economia. Hem de formar professionals amb unes
competències que els permeti ubicar-se en un mercat laboral flexible
que demana una constant adaptació i on la mobilitat és clau”,
afirma Maria Lluïsa Pérez Cabaní, vicerrectora de Polítiques
Internacionals de la Universitat de Girona (UdG). Com a exemple
d'aquest esforç cita que l'EES que “ens ha permés homogolar els
estudis perquè sigien compatibles i facilitar la mobilitat laboral i
l'empleabilitat donant un valor afegit” afirma Pérez Cabani.
Amb tot, Pedro Díez, vicerrector de
Relacions Internacionals de la Universitat Politècnica de Catalunya
(UPC) matisa els avanços de l'EES tot i que creu que ha posat les
bases d’una universitat europea. “Encara queda molt de recorregut
comú per fer en la part de normativa universitària, el tractament
de les titulacions compartides i els tràmits de residència pel que
fa a la mobilitat d’estudiantat”, afirma Díez. A més, ressalta
la interacció entre els dos àmbits, ja que “les xarxes
internacionals han tingut un paper actiu en l’àmbit europeu
sobretot en l’harmonització dels estudis i la promoció d’un
Espai Europeu d’Educació Superior”, diu el vicerrector de la
UPC. En aquest sentit, Díez ressalta el paper de l'EUA en la seva
influència en el debat de les polítiques europees i en enfortir la
participació de les universtats europees.
10 anys de la LERU
La internacionalització de l'educació
superior és un procés que ja fa anys que es desenvolupa, tot i que
és en els darrers anys on está agafant major embranzida. En 2012
dos aniversaris donen una perspectiva de la feina que s'ha fet fins
ara: se celebren els 25 anys d'un programa de mobilitat universitària
tan popular com l'Erasmus, i també el 10é a aniversari de la Lliga
Europea de Rercerca Universitària (LERU). La Lliga agrupa vint-i-una
universitats europees intensives en el camp de la recerca, entre
elles la UB, totes elles de les millors situades en els rànquings
internacionals.Un dels seus objectius és influenciar la política
europea en els àmbits de la recerca i la docència. La UB va acollir
9 i 10 de maig de 2010. La celebració del desé aniversari i alhora
va acollir la 22a Assemblea de Rectors d’aquesta associació. Un
marc privilegiat per a impulsar la recerca, una de les claus per
sortir de la crisi a llarg termini.
Comentaris