En el marc del debat europeu sobre la governança universitària una comissió interna de la Universitat de Barcelona ha presentat un informe per millorar l’estructura de govern d'aquesta institució
REPORTATGE
El passat 4 de juny es va fer entrega al rector de la Universitat de Barcelona (UB), Dídac Ramírez, de l’Informe de la Comissió sobre la Governança que analitza l'estructura, govern i organització de la institució i realitza recomanacions per a la millora del seu sistema de funcionament. Amb aquest acte concloïa més d'un any de treball que es va iniciar al maig de 2011 i que va partir d'un encàrrec del propi rector. Entre les recomanacions més destacades d'aquest document hi ha la creació d'una entitat autònoma de planificació i finançament per al sistema universitari català. Aquest ens seria independent del Govern català i estaria format per membres elegits pel seu prestigi i professionalitat. L'objectiu d'aquest òrgan seria dotar de major estabilitat a les polítiques universitàries més enllà dels cicles electorals i inclouria criteris tècnics en la seva gestió. A banda, l'informe proposa aprofundir en la relació entre universitat i societat a partir de la millora, entre altres, dels processos de retiment de comptes –en el que seria clau l’entitat autònoma de gestió universitària d’àmbit catalana- i de la transferència de coneixement.
Si bé l'informe va néixer com un encàrrec del rector, s'emmarca en un debat general sobre la governança universitària. Hi ha diferents condicionants que han propiciat la seva elaboració com ara les demandes socials per un major retiment de comptes, però també l'aplicació de polítiques de major transparència i participació que propicia la pertinença a l'Espai Europeu d'Educació Superior. De fet, ja s'han engegat dues comissions sobre el mateix tema, una al Parlament català i l'altra al Ministeri d'Educació espanyol, i que també conclouran amb un document orientatiu. De fet, la UB ha estat, almenys fins ara, l'única universitat que ha impulsat un informe d'aquestes característiques, que avalua específicament la seva pròpia institució però també analitza els marcs català, espanyol i europeu.
El document de recomanacions ha tingut un llarg procés d'elaboració que ha estat participat per diferents col·lectius universitaris i que parteix d'un informe preliminar que va ser debatut en un Claustre, màxim òrgan de representació de la comunitat universitària, convocat en novembre de l'any passat. Tot i que, “no pot ser considerat una opinió oficial de la UB”, afirma Joan M. Malapeira un dels membres experts en governança universitària de la Comissió sobre la Governança, sí que té un valor orientatiu “com un full de ruta per possibles actuacions” per millorar la governança al si de la universitat.
Recomanacions
A banda de la creació d'un ens autònom de planificació i finançament del sistema universitari català, les propostes del document pretenen assolir una major implicació de la societat en la universitat així com aconseguir que la seva organització sigui més flexible i eficient i s'adapti al context. Com a un dels elements clau de l’informe, es planteja que l'autonomia universitària ha d'anar acompanyada d'un major retiment de comptes cap a la societat. Amb tot, aquest camp també “fa referència al retiment intern que han de fer els diferents col·lectius i organismes que hi ha a la universitat”, diu la presidenta de la Comissió sobre la Governança, Gemma Rauret. “Cal que expliquem més bé què fem i quins resultats obtenim”, afirma, cosa que implica una millora de la comunicació amb la societat. Per això, es considera necessari orientar la informació externa cap al retiment de comptes i que es generin mecanismes que facin que l'incompliment tingui conseqüències.
En clau d'organització interna, es proposa crear un Consell Rector, que substituiria els actuals Consell de Govern i Consell Social -que compta amb representants de la societat civil-, i que seria el màxim òrgan de govern universitari. Aquest organisme inclouria la participació de membres vinculats directament i indirectament a la comunitat universitària. En un altre nivell, hi hauria tres òrgans més: el Consell Executiu, el Claustre i el Consell Assessor. El Consell Executiu, format només per membres la pròpia institució educativa, duria a terme la seva gestió ordinària i tindria tres divisions: Formació, Recerca i Transferència de coneixement. El Claustre seria un òrgan consultiu, representatiu i de participació dels diferents col·lectius universitaris amb àmplia majoria del professorat. I, finalment, un Consell Assessor estaria format per membres no vinculats a la universitat per potenciar les relacions amb el seu entorn social, econòmic i cultural. Alhora, s'aposta per una reducció del número de membres dels òrgans de govern, execució i assessorament així com per la plena integració de la Universitat i el Grup UB – que agrupa entitats autònomes que treballen àmbits com la innovació i la transferència de coneixement- que doni lloc a un model unificat de governança. “El Grup UB, que va néixer per oferir una major flexibilitat organitzativa, s'hauria d'incorporar també als òrgans de govern universitaris”, afirma Rauret. En aquest sentit, es proposa l'establiment de mecanismes de coordinació entre òrgans i nivells que unifiquin les polítiques i les actuacions de la UB.
D'altra banda, l'informe fa especial esment al foment dels altres dos pilars de les universitat, a banda de la docència: la recerca i la transferència de coneixement. “Fins ara una part important de la recerca al nostre país s'ha desenvolupat a partir d'instituts o fundacions autònomes, molts cops participades per la universitat, i que s'han mostrat molt eficients”, indica Rauret. Amb tot, el document planteja que la universitat ha de tenir una política pròpia de recerca i ha de tenir garantida la participació en els instituts compartits. Pel que fa a la transferència de coneixement a la societat, Rauret considera que “cal generar punts de trobada entre la universitat i les empreses altament tecnològiques per generar una economia basada en el coneixement”. Finalment, s'aposta per assolir una major implicació i participació dels diferents col·lectius universitaris que els permeti fer seu el projecte de la universitat. A més, es proposa tendir cap a una gestió de personal més flexible basada en la incentivació i els principis de professionalitat, qualitat i excel·lència.
Contribució al debat
L’Informe de la Comissió sobre la Governança és “un punt de partida que cal debatre i concretar”, afirma Rauret qui remarca que qualsevol canvi a la UB haurà de desenvolupar-se “a partir d'una proposta de l'equip de govern i l'aprovació al Claustre”. De tota manera, hi ha recomanacions que poden ser assumides per la pròpia universitat ja que només necessiten de l’aprovació dels seus òrgans de govern, tot i que d'altres requereixen canvis del marc legal. “La creació del Consell Rector que unifiqui institucions de govern de la universitat, com proposa l'informe, requereix un canvi legislatiu”, afirma Xavier Varea, secretari de la Comissió sobre la Governança. En canvi, “tot allò que té a veure amb transparència, la comunicació, el retiment de comptes, l'agilitat en la presa de decisions, la major coordinació i simplificació de l'estructura de govern universitària és pot assumir amb facilitat”, assenyala Varea.
L'informe de la Comissió de Governança de la UB permetrà a aquesta universitat participar amb veu pròpia en el debat català i espanyol sobre la governança universitària. Per això, el document de la UB, que ja s’ha presentat a la societat en genral, es farà arribar tant a les comissions d'experts sobre governança universitària catalana i espanyola com a l'Associació Catalana d’Universitats Públiques i la Conferència de Rectors d'Universitats Espanyoles.
REPORTATGE
El passat 4 de juny es va fer entrega al rector de la Universitat de Barcelona (UB), Dídac Ramírez, de l’Informe de la Comissió sobre la Governança que analitza l'estructura, govern i organització de la institució i realitza recomanacions per a la millora del seu sistema de funcionament. Amb aquest acte concloïa més d'un any de treball que es va iniciar al maig de 2011 i que va partir d'un encàrrec del propi rector. Entre les recomanacions més destacades d'aquest document hi ha la creació d'una entitat autònoma de planificació i finançament per al sistema universitari català. Aquest ens seria independent del Govern català i estaria format per membres elegits pel seu prestigi i professionalitat. L'objectiu d'aquest òrgan seria dotar de major estabilitat a les polítiques universitàries més enllà dels cicles electorals i inclouria criteris tècnics en la seva gestió. A banda, l'informe proposa aprofundir en la relació entre universitat i societat a partir de la millora, entre altres, dels processos de retiment de comptes –en el que seria clau l’entitat autònoma de gestió universitària d’àmbit catalana- i de la transferència de coneixement.
Si bé l'informe va néixer com un encàrrec del rector, s'emmarca en un debat general sobre la governança universitària. Hi ha diferents condicionants que han propiciat la seva elaboració com ara les demandes socials per un major retiment de comptes, però també l'aplicació de polítiques de major transparència i participació que propicia la pertinença a l'Espai Europeu d'Educació Superior. De fet, ja s'han engegat dues comissions sobre el mateix tema, una al Parlament català i l'altra al Ministeri d'Educació espanyol, i que també conclouran amb un document orientatiu. De fet, la UB ha estat, almenys fins ara, l'única universitat que ha impulsat un informe d'aquestes característiques, que avalua específicament la seva pròpia institució però també analitza els marcs català, espanyol i europeu.
El document de recomanacions ha tingut un llarg procés d'elaboració que ha estat participat per diferents col·lectius universitaris i que parteix d'un informe preliminar que va ser debatut en un Claustre, màxim òrgan de representació de la comunitat universitària, convocat en novembre de l'any passat. Tot i que, “no pot ser considerat una opinió oficial de la UB”, afirma Joan M. Malapeira un dels membres experts en governança universitària de la Comissió sobre la Governança, sí que té un valor orientatiu “com un full de ruta per possibles actuacions” per millorar la governança al si de la universitat.
Recomanacions
A banda de la creació d'un ens autònom de planificació i finançament del sistema universitari català, les propostes del document pretenen assolir una major implicació de la societat en la universitat així com aconseguir que la seva organització sigui més flexible i eficient i s'adapti al context. Com a un dels elements clau de l’informe, es planteja que l'autonomia universitària ha d'anar acompanyada d'un major retiment de comptes cap a la societat. Amb tot, aquest camp també “fa referència al retiment intern que han de fer els diferents col·lectius i organismes que hi ha a la universitat”, diu la presidenta de la Comissió sobre la Governança, Gemma Rauret. “Cal que expliquem més bé què fem i quins resultats obtenim”, afirma, cosa que implica una millora de la comunicació amb la societat. Per això, es considera necessari orientar la informació externa cap al retiment de comptes i que es generin mecanismes que facin que l'incompliment tingui conseqüències.
En clau d'organització interna, es proposa crear un Consell Rector, que substituiria els actuals Consell de Govern i Consell Social -que compta amb representants de la societat civil-, i que seria el màxim òrgan de govern universitari. Aquest organisme inclouria la participació de membres vinculats directament i indirectament a la comunitat universitària. En un altre nivell, hi hauria tres òrgans més: el Consell Executiu, el Claustre i el Consell Assessor. El Consell Executiu, format només per membres la pròpia institució educativa, duria a terme la seva gestió ordinària i tindria tres divisions: Formació, Recerca i Transferència de coneixement. El Claustre seria un òrgan consultiu, representatiu i de participació dels diferents col·lectius universitaris amb àmplia majoria del professorat. I, finalment, un Consell Assessor estaria format per membres no vinculats a la universitat per potenciar les relacions amb el seu entorn social, econòmic i cultural. Alhora, s'aposta per una reducció del número de membres dels òrgans de govern, execució i assessorament així com per la plena integració de la Universitat i el Grup UB – que agrupa entitats autònomes que treballen àmbits com la innovació i la transferència de coneixement- que doni lloc a un model unificat de governança. “El Grup UB, que va néixer per oferir una major flexibilitat organitzativa, s'hauria d'incorporar també als òrgans de govern universitaris”, afirma Rauret. En aquest sentit, es proposa l'establiment de mecanismes de coordinació entre òrgans i nivells que unifiquin les polítiques i les actuacions de la UB.
D'altra banda, l'informe fa especial esment al foment dels altres dos pilars de les universitat, a banda de la docència: la recerca i la transferència de coneixement. “Fins ara una part important de la recerca al nostre país s'ha desenvolupat a partir d'instituts o fundacions autònomes, molts cops participades per la universitat, i que s'han mostrat molt eficients”, indica Rauret. Amb tot, el document planteja que la universitat ha de tenir una política pròpia de recerca i ha de tenir garantida la participació en els instituts compartits. Pel que fa a la transferència de coneixement a la societat, Rauret considera que “cal generar punts de trobada entre la universitat i les empreses altament tecnològiques per generar una economia basada en el coneixement”. Finalment, s'aposta per assolir una major implicació i participació dels diferents col·lectius universitaris que els permeti fer seu el projecte de la universitat. A més, es proposa tendir cap a una gestió de personal més flexible basada en la incentivació i els principis de professionalitat, qualitat i excel·lència.
Contribució al debat
L’Informe de la Comissió sobre la Governança és “un punt de partida que cal debatre i concretar”, afirma Rauret qui remarca que qualsevol canvi a la UB haurà de desenvolupar-se “a partir d'una proposta de l'equip de govern i l'aprovació al Claustre”. De tota manera, hi ha recomanacions que poden ser assumides per la pròpia universitat ja que només necessiten de l’aprovació dels seus òrgans de govern, tot i que d'altres requereixen canvis del marc legal. “La creació del Consell Rector que unifiqui institucions de govern de la universitat, com proposa l'informe, requereix un canvi legislatiu”, afirma Xavier Varea, secretari de la Comissió sobre la Governança. En canvi, “tot allò que té a veure amb transparència, la comunicació, el retiment de comptes, l'agilitat en la presa de decisions, la major coordinació i simplificació de l'estructura de govern universitària és pot assumir amb facilitat”, assenyala Varea.
L'informe de la Comissió de Governança de la UB permetrà a aquesta universitat participar amb veu pròpia en el debat català i espanyol sobre la governança universitària. Per això, el document de la UB, que ja s’ha presentat a la societat en genral, es farà arribar tant a les comissions d'experts sobre governança universitària catalana i espanyola com a l'Associació Catalana d’Universitats Públiques i la Conferència de Rectors d'Universitats Espanyoles.
Comentaris