«Flaix TV, com a operador de continguts, gestionarà un dels canals del múltiplex nacional»

ENTREVISTA

Entrevista a Miquel Calçada, propietari del Grup Flaix apareguda a Comunicació 21 el 17 de febrer de 2006.

"Quan en aquest país hi hagi alguna altra televisió privada que emeti en català estaré encantat de participar-hi. A mi em sap greu autolimitar-me però en el seu moment en la llei dels tercers canals d'aquest estat plurinacional, que ara s'ha demostrat que no és tal, no es va contemplar el respecte els usos lingüístics de cada territori"

"No hem aconseguit l'efecte que volíem, que dues emissores, a més de Catalunya Ràdio, generessin una oferta de publicitat en català. Pel contrari hem de veure com clients que a Flaix fan publicitat en català, a Catalunya Ràdio, segurament perquè ja no hi ha el grau d’exigència del principi, les emeten en castellà.”

"Si tenim una llei per al català apliquem-la, però no només amb els restaurants o amb els menús, sinó també amb les empreses farmacèutiques, amb les de telefonia, etcètera. Qui tingui dubtes, que vagi al Quebec per veure com funciona i que no tenen cap problema"

"Cal repensar el paper dels mitjans públics del nostre país. Gairebé tota institució pública (ajuntaments, consells comarcals, diputacions provincials, Generalitat, etc) tenen o volen tenir una emissora de ràdio i moltes de televisió. No és normal que hi hagi una emissora nacional espanyola, després la nacional de Catalunya, la COM de la Diputació de Barcelona, més les ràdios públiques locals"

"L'evolució actual porta que els centre de decisió comercial estiguin traslladant-se de Barcelona a Madrid, perquè el poder tendeix a concentrar-se en un únic lloc i això té repercussions també en el nostre sector. En aquest sentit hem passat de ser un centre motor econòmic i publicitari a una sucursal"

"Quan no vam sortir elegits per gestionar el multiplex nacional, vam considerar que no tenia sentit continuar aquesta aventura. Tot i així Flaix TV, com a operador de continguts, gestionarà un dels canals del múltiplex nacional"

Quins han estats els motius de la finalització d'Afers Exteriors després de tres exitoses temporades?

Molta gent m'ho pregunta, el programa funciona, la gent se'l mira, té audiència... Per que marxo? Perquè sóc una mica rarot (riu). Sembla difícil que algú marxi en aquestes condicions, però els programes televisius es fan amb una motivació i en el cas d'Afers Exteriors penso que després de tres tongades ja s'ha esgotat. La nostra motivació inicial era poder descobrir que hi ha altres catalans que viuen fora del país, veure com s'integren, que fan, si estan ben situats i retornar a una certa normalitat nacional.

Ha estat una iniciativa seva...?

Totalment.

Hi ha qui ha suggerit que el programa era massa car per mantenir-lo.

Al contrari. Bé, era costós però la finalització del programa no ha estat una iniciativa de TV3. Si hi ha una cosa que m'empiparia seria aferrar-me a un format que té èxit de manera indefinida i intentar treure-li tot el suc. Sóc l'única persona de la televisió que no ha fet mai cap llibre perquè he considerat que per fer-ho calia una inversió de temps que a mi m'interessava més dedicar-li al món audiovisual. El projecte d’Afers Exteriors estava esgotat i no volia enquistar-me en el mateix.

Està preparant algun projecte nou?

Personalment tinc un projecte que no sé dir-te ni quan, ni com. Per fer alguna cosa abans m'ho he d'haver pensat molt, encara que no ho sembli (riu. L'Afers Exteriors, per exemple és una idea de fa set o vuit anys i s'ha realitzat en aquests darrers anys. Ara mateix tinc un projecte en ment d'un tipus de programa que em semblaria interessant fer a Catalunya.

Seria a TV3?

Quan en aquest país hi hagi alguna altra televisió privada que emeti en català estarè encantat de participar-hi. A mi em sap greu autolimitar-me però en el seu moment en la llei dels tercers canals d'aquest estat plurinacional, que ara s'ha demostrat que no és tal, no es va contemplar el respecte els usos lingüístics de cada territori. Per altra banda, és la televisió on em sento més còmode.

És un dels pocs conductors televisius que ha utilitzat un llenguatge informal en català mantenint la correcció i sense recórrer al castellà o als castellanismes. En aquesta aposta pel català, se sent sol?

Em sento sol, decebut i cansat. El català no té cap mancança en aquest sentit però tampoc se li pot demanar als professionals i la població que estigui contínuament actuant amb un esperit militant. Tot hauria de ser molt més senzill. En canvi, a qui està al capdavant dels mitjans privats però sobretot públics si que se li hauria d’exigir que estigués pendent del compliment d'uns determinats objectius lingüístics. En els privats, fer complir la llei.

Quan vam posar en marxa el grup Flaix fa 15 anys vam pensar que si érem capaços de treballar d'una determinada manera segurament podríem arrossegar més operadors, i això no ha estat així. Som una emissora estranya perquè tota la publicitat que sona és en català. No hem aconseguit l'efecte que volíem, que dues emissores, a més de Catalunya Ràdio, generessin una oferta de publicitat en català. Pel contrari hem de veure com clients que a Flaix fan publicitat en català, a Catalunya Ràdio, segurament perquè ja no hi ha el grau d’exigència del principi, les emeten en castellà.

D'altra banda, existeix una disparitat de criteris important entre Catalunya Ràdio i TV3 en la seva línia informativa tot i pertànyer tots dos a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Per què als informatius de la ràdio pública catalana quan es refereixen a la policia s'entén que són els mossos i a TV3 s'ha de parlar explícitament dels mossos, per que quan es diu policia s'entén que es l'espanyola? Per què si a Catalunya Ràdio quan parlen de Catalunya, s’hi refereixen en termes de nació i en canvi a TV3 en termes d’autonomia? Davant això algú hauria de repensar i reflexionar sobre quin és l'objectiu i la finalitat d'aquests mitjans públics i perquè ha variat al llarg del temps independentment del govern que hi hagi a la Generalitat.

Des de l'oposició es va criticar el model lingüístic i la presència del castellà i dels castellanismes a TV3.

El problema parteix d’una concepció que és a l’inconscient, que el castellà és la llengua normal i que el català és una nosa i per això no es fa complir la llei. Si la legislació diu que no puc saltar-me un semàfor en vermell, i me’l salto perquè sé que no passa res i que si ve algun policia li’n treurà importància, arribaria un punt que no es podria circular. Tot el que no ocorre en altres àmbits es permet amb el lingüístic. Si tinc uns drets i no s'acompleixen malauradament hauré de prendre unes mesures, i per això no ens hem de posar nerviosos. Si tenim una llei per al català apliquem-la, però no només amb els restaurants o amb els menús, sinó també amb les empreses farmacèutiques, amb les de telefonia, etc. Qui tingui dubtes, que vagi al Quebec per veure com funciona i que no tenen cap problema.

Com valora el paper dels mitjans públics?

En el cas de la llengua han estat bàsics per a fer visible la llengua catalana en els mitjans audiovisuals. D'altra banda, en el marc de l'audiovisual a Catalunya sempre ha existit un model diferent de radiodifusió respecte Europa. I ara, passat el temps, ens cal repensar el paper dels mitjans públics del nostre país. Gairebé tota institució pública (ajuntaments, consells comarcals, diputacions provincials, Generalitat, etc) tenen o volen tenir una emissora de ràdio i moltes de televisió. No és normal que hi hagi una emissora nacional espanyola, després la nacional de Catalunya, la COM de la Diputació de Barcelona, més les ràdios públiques locals. Això atomitza el mercat perquè totes, menys Radio Nacional de España, es financien en part amb publicitat.

Diria que estan fent competència deslleial?

No, no vull dir això. Seria deslleial si les lleis no ho permetessin, només dic que hem de repensar el model públic de mitjans audiovisuals i de passada regular amb més rigor el privat. No hi ha cap altre país d'Europa on hi hagi tantes emissores privades i públiques i en què el pes del sector públic sigui tan aclaparador.

Quin balanç fa del Grup Flaix?

És molt positiu, vam començar completament de zero, no teníem darrere a cap grup editorial ni a cap empresa de premsa, ni cap organització de cecs, ni religiosa... (riu). De les emissores privades, quantes realment es financen amb la seva pròpia activitat i quantes ho fan amb una activitat que no té res a veure amb el que fan? I aquesta situació interfereix en el mercat. Cada cop costa mantenir-se en aquest context radiofònic que ha canviat considerablement en els darrers anys. L'evolució actual porta que els centre de decisió comercial estiguin traslladant-se de Barcelona a Madrid, perquè el poder tendeix a concentrar-se en un únic lloc i això té repercussions també en el nostre sector. En aquest sentit hem passat de ser un centre motor econòmic i publicitari a una sucursal. Ara mateix pel que fa a la publicitat no deixem de ser la zona del nord-est i en mercat local, a més, hem de competir amb molt més operadors: televisions locals, webs, setmanaris i diaris gratuïts, etc. D'altra banda, també s'ha viscut un canvi d'anunciants en la publicitat en general. Ara els grans anunciants es troben en el sector de les telecomunicacions i aquests s’han anat instal•lant progressivament allí on hi ha el poder de debò, com passa amb tants altres sectors..

Flaix Bac és una de les emissores musicals més valorades pel segment de joves entre 18 i 35 anys, segons un estudi del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC).

Gràcies. El CAC també ens valora per la nostra cura en el llenguatge, som l'única emissora privada que té una unitat d’assessorament lingüístic, però també pel respecte total i absolut a la diferenciació entre el què són programes i el que és la publicitat i patrocini. Quan passem un anunci o un patrocini hi ha un canvi de context sonor, a més les falques tenen una durada determinada menor que altres emissores, el temps que dediquem a la publicitat ens l’hem autolimitat, etc.

En una altra entrevista definia el context audiovisual com una selva…

Quants operadors que estan en la ràdio són capaços de dir que el seu negoci surt de la seva activitat econòmica? Aquesta situació fa que anem, evidentment, cap a una concentració de la propietat. Aquí, però, a diferència de França o Alemanya, tot això no està regulat. En aquests països el Consell de l'Audiovisual té una força important, aquí pot vetar un espot a TV3 però no en altres canals que emeten al país.

Què us va portar a vendre la freqüència de Flaix TV?

Foren diversos motius. Bàsicament el fet de no valorar correctament el hàndicap que representa antenitzar –col·locar un amplificador d’antena- en una població suficient i en un temps determinat. Això i el fet que no fossin només dues les televisions locals de Barcelona sinó totes les que van voler i a més sense cap regulació pel que fa la programació –tarots, telebotigues, pornografia-. Pel que fa a aquest últim ítem s’havia arribat a emetre pornografia a les 6 de la tarda per part d’algun operador. En tot cas, nosaltres no vam iniciar una televisió per fer aquest tipus de programacio. Quan a més no vam sortir elegits per gestionar el multiplex nacional, vam considerar que no tenia sentit continuar aquesta aventura. Tot i així Flaix TV com a operador de continguts, gestionarà un dels canals del múltiplex nacional.